El 10 de febrer de 1995 s’aprovà en Consell de Ministres la inclusió del Teatre Zorrilla dins el Pla de rehabilitació de teatres del segle XIX. El 28 de novembre d’aquell mateix any es va signar un conveni marc entre l’Ajuntament i l’aleshores Ministeri d’Obres Públiques, Transports i Medi Ambient, per tal de cofinançar les obres. Aquesta aportació del MOPTMA i una darrera aportació municipal l’any 1998 van ser l’impuls definitiu per a la finalització de les obres i l’obertura del Teatre.
D’altra banda, amb la perspectiva de l’acabament de la remodelació, l’Àrea de Cultura, Joventut i Esports va convocar els dies 24 i 25 de maig de 1997 unes jornades de debat sobre el Teatre, que oferien un marc d’intercanvi, debat i opinió sobre el seu futur. Les jornades, estructurades en ponències i comissions de debat, van resultar un èxit de participació i de contingut; 130 assistents entre ponents, organització, persones i entitats, aportaren les conclusions generals, que van ser assumides per l’Àrea:
– El Teatre Zorrilla no ho és tot, cal emmarcar-lo en una política d’arts escèniques i, en tant que esdevindrà l’equipament més important, pot constituir l’eix vertebrador d’aquesta política.
– El Zorrilla ha de ser un equipament multidisciplinari (teatre, música, dansa…) A més de la funció de difusió, segons els casos, ha d’incloure activitats de formació i de suport a la creació.
– La seva programació ha de satisfer tota la diversitat de públics.
– Cal donar una atenció especial a la producció badalonina.
– Ha de tenir una gestió pública, amb autonomia de funcionament, que garanteixi agilitat i eficàcia. Una gestió que, a més, sigui professionalitzada.
Hi ha un interès general perquè segueixi un disseny participatiu en la gestió.
En aquest sentit, l’aparició del Zorrilla s’aprofità per fer un salt endavant en l’articulació i la projecció de tot el potencial creatiu i divers que presentés les arts escèniques a la ciutat i, tant per tradició històrica com per voluntat política i ciutadana, conceptualment, el nou Teatre Zorrilla va néixer com el Centre d’Arts Escèniques de Badalona; tenia com a missió esdevenir l’eix vertebrador del foment de les arts escèniques a la ciutat, portant a terme línies de suport a la formació, suport a la creació, suport a la producció i la difusió artístiques.
El 21 de gener de 1999 va ser inaugurada la rehabilitació del Teatre, i la setmana del 22 al 28 de febrer, 29 anys després del seu tancament, sota la direcció d’Andreu Solsona, el Teatre Zorrilla-Centre d’Arts Escèniques de Badalona tornà a obrir les portes públicament amb un conjunt d’activitats que constituïren l’estrena de la seva programació estable. La ciutat va recuperar per al seu futur un teatre amb 130 anys d’història.
L’any 2005, Joan Antón Sánchez va ser nomenat director del Centre d’Arts Escèniques de Badalona, en relleu d’Andreu Solsona. En aquell moment es gestionava la programació del Teatre Zorrilla i els actes d’un deteriorat Teatre Principal on, per l’estat de les instal·lacions, bàsicament s’hi feien actes de ciutat i lloguers d’espais per entitats locals.
Fins que, aprofitant una pla econòmic general del Govern estatal per millora d’infraestructures, el 2010 s’acaben les obres de remodelació i adequació i el Teatre Principal obre al públic amb vocació de teatre pluri-disciplinar professional. A banda, s’incorpora també a la gestió municipal el Teatre Blas Infante, ubicat al barri de Llefià.
És per tot això que, durant el mes de febrer de 2010, es constitueix, per part de l’Ajuntament de Badalona, amb capital íntegrament públic, l’empresa municipal Badalona Cultura, amb l’objectiu, més enllà de la pròpia gestió dels espais escènics de la ciutat, d’organitzar, promoure, divulgar i difondre les arts escèniques, la música, la dansa i la imatge a la ciutat de Badalona. El Consell d’Administració va ser presidit per Jordi Serra Isern, l’aleshores alcalde de la ciutat i, a banda de la direcció artística de Joan Antón Sánchez, s’incorpora a l’equip en Joan Brió per fer-se càrrec de la gerència de l’empresa.
L’any 2011 es re-estructura l’empresa Badalona Cultura i les dues àrees directives, l’artística i la de gerència, s’organitzen per fussionar-se sota una única figura responsable, essent la Noemí Daniel qui ocuparà el càrrec de la nova gerència unificada fins a l’any 2012.
L’any 2017 s’inicia un procés de selecció del nou gerent de Badalona Cultura i, a partir del 3 de novembre de 2017, l’Edu Pericas assumeix el càrrec de la gerència i direcció dels teatres municipals de Badalona.
L’any 2020, arrel de l’aprovació per la Comissió del Nomenclàtor Municipal i posteriorment pel Ple Municipal de l’Ajuntament de Badalona, el Teatre Principal canvia de denominació i passa a anomenar-se Teatre Margarida Xirgu.